BENESTAR EMOCIONAL I NATURA

Els habitants del Pla de l’Estany ens podem beneficiar de viure en aquest meravellós entorn privilegiat. No només pel fet de tenir una densitat poblacional baixa i uns nivells de contaminació antròpica reduïts -en comparació a grans ciutats-, sinó precisament pel fet de viure ben a prop del nostre origen: la natura. I aquesta comarca n’és molt rica!

El medi natural, que inclou no només els éssers vius sinó també les seves interrelacions, el clima i el món geològic, impacta directament sobre el nostre cervell, que és una antena especialitzada en captar el món exterior per advertir-nos dels perills. I dels plaers.

Com més ens allunyem del seu propòsit inicial -viure en harmonia amb la natura-, més interferències trobarà el cervell, generant secundàriament malestar emocional com l’apatia, l’ansietat inespecífica o la tristesa. Si a aquest malestar se li afegeixen altres aspectes biopsicosocials (com la predisposició genètica, la vulnerabilitat econòmica, vivències traumàtiques, ús de drogues…), podríem patir un trastorn mental greu, com una depressió o una psicosi.

“Salut mental i natura: una connexió que la ciència confirma”

El que exposo en aquest text no és una idea o un apunt subjectiu, sinó una relat basat en l’evidència científica.

Primerament, la teoria de la restauració de l’atenció (Kaplan & Kaplan 1989) postulava que el contacte freqüent amb entorns naturals afavoreix la recuperació cognitiva gràcies a que els estímuls que s’hi donen són més suaus que els generats pels humans (com el so de trànsit, obres, màquines d’oficina, aglomeracions de persones….). No oblidem que el nostre cervell, tot i ser complex, és el d’un animal i ha evolucionat en un entorn natural al llarg del segles, no pas a ciutats.

Uns anys abans d’aquesta teoria, s’havia postulat una altra (la de la biofília de Wilson) en la que deia que els humans tendim a buscar una connexió innata amb la natura atès que ens genera benestar.

Insisteixo: el nostre cervell està dissenyat per discriminar el soroll d’un salt d’aigua o d’un oriol o un pit roig (fins i tot de senglars corrent), perquè ens ajuda a sobreviure. Però no és hàbil suportant hores escoltant motors de cotxe o piconadores als carrers, i això li genera una gran despesa energètica que deriva en fatiga mental i també física.

Un metaanàlisi (un estudi que revisa centenars d’estudis relacionats amb un tema, i que és el tipus d’anàlisi amb més validesa científica) fet l’any 2018 va confirmar aquestes teories: l’exposició a la naturalesa s’associa amb una reducció significativa dels símptomes d’ansietat i depressió, augmentant també la satisfacció vital i l’afecte positiu (Twohig-Bennett & Jones).

De nou, estudis previs (com el de Bratman et al., 2015), ja indicaven aquesta bondat: caminar pels boscos redueix l’activació d’una part del cervell -el còrtex prefrontal- relacionat amb la rumiació depressiva, que és la dificultat d’allunyar-se d’aquelles idees catastròfiques recurrents (com ara que tot anirà malament, que un és culpable de quelcom, que no hi ha sortida al nostre malestar i res no podrà canviar…).

De nou, un altre metaanàlisi de l’any 2019 (Antonelli, Barbieri i Donelli) va concloure que els banys de bosc (shinrin-yoku, en japonès), redueixen significativament els nivells de cortisol i, secundàriament, l’ansietat. L’explicació: la inhalació de fitoncides, uns compostos volàtils que alliberen microorganismes i vegetals als boscos i que regulen el nostre cortisol. Recordem que aquesta es una hormona que s’allibera d’avant d’un perill real (per aparició de la por) o irreal (degut a l’ansietat). El cortisol, entre d’altres, ens prepara per fugir o lluitar, accelerant el pols, tensant la musculatura i posant-nos en alerta. Si aquest  estat es sosté durant llarg temps (per exemple, en un trastorn d’ansietat generalitzat o una depressió), pot arribar a comportar dificultats atencionals i de memòria per la toxicitat paradoxal del cortisol a l’hipocamp (una regió cerebral encarregada de la memòria).

Durant la meva trajectòria com a psiquiatre en formació a la Vall d’Hebron i, posteriorment, ja com a adjunt a l’Hospitalet de Llobregat (atenent als pacients dels barri més densament poblat d’Europa) vaig poder comprovar com les persones més desafavorides acostumaven a viure en entorns allunyats de la natura, fet que agreujava el seu estat mental ja prou deteriorat per les tragèdies que cadascun duia a la seva motxilla personal: traumes migratoris, abusos sexuals, pobresa, discriminació, ús de drogues, solitud no desitjada….

En la meva experiència, quan molts d’aquests pacients anaven resolent els determinants de salut deteriorats, i malgrat les medicacions pautades, no acabaven de millorar. Fins que, molt encertadament, es van començar a fer activitats grupals des dels CAP i el centre de salut mental, com per exemple les caminades grupals pels espais verds de la ciutat o entorns naturals propers. L’efecte terapèutic i regulador del propi grup que postula Yalom, junt amb el fet de retornar a la natura, va ajudar a millorar de forma significativa l’estat emocional de moltes d’aquestes persones. I fins i tot, es va poder reduir i eliminar el tractament farmacològic en algunes d’elles.

“Els arbres també fan teràpia”

Per concloure, voldria fer una pinzellada dels estàndards urbanístics actuals que procuren tenir en compte la natura per facilitar el benestar mental dels habitants. Es tracta de la regla 3-30-300.

Tota persona hauria de poder veure, com a mínim, 3 arbres des de casa seu. El seu barri hauria de tenir, com a mínim, un 30% de recobriment arbori. I tothom hauria de poder tenir un espai verd de qualitat a menys de 300 metres.

 

Al Pla de l’Estany, per sort, només cal que sortim de casa i passegem conscientment, amb curiositat i ment de principiant, per fer teràpia natural gratuïta i gaudir del nostre preciós entorn: camps de cultiu, boscos primaris i secundaris, bosquines, prats de dall, boscos de ribera, rius i salts d’aigua… i, per descomptat, l’Estany de Banyoles.

En resum i a tall de recomanació: “un aproximament freqüent i assenyat a la natura ens pot ajudar a millorar el nostre to emocional i actuar com a factor protector vers el malestar emocional, prevenint en alguns casos l’agreujament i conversió en trastorn mental”.