LLUMS I OMBRES DE LES ALTES CAPACITATS

Quan es parla d’altes capacitats, sovint s’associa aquest perfil a l’excel·lència acadèmica, facilitat per aprendre o una ment prodigiosa, però malgrat aquests trets positius, la realitat és molt més complexa i sovint fins i tot contradictòria, doncs tenir altes capacitats no és sinònim de tenir-ho tot fàcil, i pot comportar també dificultats importants, tant a l’escola com a nivell emocional i social. 

«hi ha persones que aprenen amb més facilitat que d’altres. A algunes els passa només en una àrea, com la verbal, la matemàtica o la lògica, mentre que a d’altres els passa en totes»

Malgrat no hi hagi un patró de comportament concret que defineixi i identifiqui les altes capacitats, sí que podem trobar un ampli ventall de característiques comunes, com podria ser el fet de tenir una curiositat molt desenvolupada, l’ús d’un vocabulari ric i estructurat en edats primerenques, una alta capacitat de concentració i bona memòria, rapidesa a l’hora d’aprendre i ordenar processos, un gran interès en experimentar i resoldre problemes, impaciència amb les dificultats i/o amb la lentitud pròpia o dels altres, etc. 

Ras i curt, podem definir les altes capacitats com la capacitat d’aprendre més ràpidament i de manera més complexa, però no només és aprendre sinó que també cal tenir en compte que les persones amb altes capacitats processen la informació de manera diferent, acostumen a tenir una sensibilitat més elevada i una habilitat més gran per entendre i transformar les percepcions en experiències intel·lectuals i emocionals.  (Beltran M.  Altes Capacitats, Eumo Editorial. 2024) 

També és important remarcar que les altes capacitats defineix persones impulsades per la curiositat i la necessitat d’expressió en tots els àmbits i amb tots els matisos, des dels àmbits més artístics com la música i la dansa fins als àmbits més introspectius i de reflexió com pot ser la filosofia, l’ètica i la justícia, o en el camp de les matemàtiques, la tecnologia i els pensaments més abstractes i complexos. 

Així doncs, entre les llums d’aquest perfil de persones hi trobem la curiositat infinita, la capacitat per aprendre de forma autònoma, o la passió per temes molt concrets i específics. Tanmateix, les altes capacitats també poden suposar reptes significatius. Entre les ombres apareixen l’avorriment escolar, el perfeccionisme, la frustració o la sensació de no encaixar. La hipersensibilitat emocional i sensorial i les dificultats per relacionar-se entre iguals poden generar ansietat, baixa autoestima o sentiment de solitud.

«Tal com apunta la psicòloga especialitzada en altes capacitats Maite Garnica, un infant amb altes capacitats pot tenir un rendiment escolar mitjà o baix si no se’l comprèn ni se l’estimula correctament»

Detectar altes capacitats no és posar un segell, sinó entendre una manera única d’aprendre i sentir, i per això cal una mirada educativa que no busqui normalitzar sinó personalitzar, on s’adaptin els reptes, es potencïi el pensament crític per estimular i motivar a la persona, i s’ofereixen espais pel creixement personal i l’expressió emocional, així com la cura i l’atenció. L’escola i les famílies tenen un paper clau: escoltar, adaptar, desmuntar mites i fomentar espais on la diferència es posi en valor i no esdevingui un motiu d’aïllament. Perquè les altes capacitats, com tota diversitat porten llum… però també obres que només desapareixen amb una comprensió, empatia i una mirada educativa realment inclusiva. 

«En l’àmbit escolar els alumnes amb altes capacitats requereixen una educació adaptada per poder assolir el ple desenvolupament personal que el sistema escolar pretén per a tots i cadascun dels estudiants»

En definitiva, reconèixer les altes capacitats no és posar una etiqueta, sinó obrir una porta a l’autoconeixement, al respecte i l’atenció per la diversitat i a una educació que realment respongui al potencial únic de cada infant i jove.

6 consells per atendre les altes capacitats:

  1. Identificar les altes capacitats, doncs el diagnòstic és clau per l’autoconeixement.
  2. Estimular sense pressionar, oferir reptes intel·lectuals i fomentar el plaer per aprendre. 
  3. Escolta activa i empatia, la família i l’entorn ha de procurar valorar i validar les emocions i les preguntes que formuli la persona amb altes capacitats, doncs sovint viuen amb una intensitat que necessita ser compresa, no corregida.
  4. El treball en xarxa és fonamental. La coordinació entre família, escola i professionals és essencial per un bon seguiment, i oferir respostes adequades al seu ritme de treball i aprenentatge. 
  5. En el cas de fracàs escolar o dificultats en l’aprenentatge cal descartar altres trastorns del neurodesenvolupament, com podria ser un TEA o un TDAH.
  6. El treball en les emocions per cuidar la salut emocional és prevenció primària i suport indispensable per acompanyar el desenvolupament i creixement de la persona.