DE L’ESCOLA A L’INSTI: com afontem el canvi d’etapa
El canvi d’etapa entre primària i secundària és un pas important en el creixement i desenvolupament dels preadolescents i adolescents. Acostuma a ser un canvi ple d’il·lusions però també d’incerteses i certa preocupació, sobretot per les famílies.
L’arribada a l’institut ve acompanyada de nous reptes, que sovint es despleguen en un lloc nou amb altres rutines i funcionament, nous companys i nou professorat, assignatures noves i diferents, aprenentatges i metodologies diverses, etc. Aquestes noves maneres d’aprendre i treballar dins de l’aula solen ser diferents de les que han estat aplicant durant la primària.
L’inici a l’ESO s’hi suma l’entrada a l’adolescència la qual ve acompanyada de canvis biològics com el canvi del propi cos, el desenvolupament de la sexualitat, canvis hormonals molts dels quals afecten el desenvolupament del cervell, etc. També és un moment vital on succeeixen canvis psicològics, des de l’autoconcepció d’un mateix i el desenvolupament de la identitat fins a la mirada i concepció de l’adult així com els vincles amb l’entorn més proper, entre d’altres. Respecte els canvis socials, destaquem aquest canvi d’entorn que comentàvem, doncs per la majoria dels infants i adolescents el canvi d’etapa escolar es correspon amb un canvi de lloc i espai físic, on conflueixen noves amistats, nous rols, etc. En l’adolescència prenen rellevància aspectes socials com la importància del grup i el sentiment de pertinència, i cal tenir-ho en compte. Les exigències i responsabilitats pròpies pel fet d’estar madurant i fer-se gran també irrompen en aquest moment de canvi educatiu. En definitiva, parlem de situacions i canvis majúsculs per els nostres infants i adolescents, i el que volem dir sobretot en aquest article és que un bon acompanyament per part de la família i l’entorn educatiu (i dels adults en general) és bàsic per fer d’aquest trànsit un camí més planer.
Tot plegat fa que sigui un moment vital que requereix plena atenció i suport, però paradoxalment és habitual que sigui un moment en el que moltes famílies [per motius diversos] redueixin l’acompanyament dels seus fills en l’àmbit escolar. Algunes per manca de conciliació familiar, d’altres per esgotament, d’altres perquè no saben com ajudar i acompanyar en aquesta nova etapa, però la majoria disminueixen l’atenció i control de l’àmbit educatiu per la creença instaurada de que un cop els infants arriben a l’institut ja són prou grans per organitzar-se i responsabilitzar-se sols. És una creença falsa, les dades sobre la davallada del nivell acadèmic i el fracàs escolar ho demostren.
La línia entre la confiança i la despreocupació pot esdevenir molt fina, i a vegades ens trobem amb famílies que se sorprenen quan arriben els mals resultats acadèmics. Quan això passa i les famílies s’adonen de cop i volta que alguna cosa no va bé cal actuar amb diligència i responsabilitat, i si cal demanar ajuda externa a professionals. Per això és tan important que ens prenguem seriosament el primer trimestre, les preavaluacions i evidentment el butlletí de notes de la primera avaluació. Si els resultats del primer trimestre no són bons, tenim marge per actuar. Si ho deixem córrer, pensant que el segon trimestre anirà millor, podem cometre l’error de no ser a temps a resoldre i revertir la situació, cal fer prevenció. Hem de ser conscients que quan un alumne comença a rebre decepcions acadèmiques el seu benestar emocional es posa en perill i poden aparèixer conductes preocupants. Insistim doncs en què cal estar a l’aguait i oferir a la persona suport i acompanyament acadèmic.
Quan això passa, quan els resultats no són els esperats, el primer que cal fer és saber com està treballant la persona, tant al centre educatiu com a casa, doncs moltes vegades amb algunes tècniques d’estudi i alguns trucs podem aconseguir que les hores d’estudi i treball siguin més eficients. D’altres vegades la situació pot ser més complexa i cal fer una avaluació psicològica més concreta per descartar dificultats en l’aprenentatge que potser a primària han passat desapercebudes. La comunicació amb el professorat és molt important, doncs ens pot donar eines i informació de primera mà per poder atendre millor les necessitats de la persona i poder actuar amb conseqüència.
En general, tenim clar que actuar amb prevenció i portar a terme un pla d’intervenció per millorar els resultats acadèmics ajuda a la persona en el seu procés adaptatiu a l’institut. No oblidem que som les famílies les que tenim la responsabilitat d’acompanyar i ajudar en tot moment, no deleguem aquesta tasca exclusivament al professorat, és un treball en equip.
Posem en valor la feina dels docents i els professionals de l’entorn educatiu i fem que entre tots, l’entrada a l’institut i el pas per l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria sigui profitosa, enriquidora i positiva pel creixement personal dels nostres joves.
5 consells
- Posem atenció plena en el primer trimestre. El primer trimestre és clau, tant per l’adaptació al nou curs com pel seguiment de l’etapa i l’adquisició dels aprenentatges i coneixements.
- Les tècniques i rutines d’estudi són garantia d’èxit per fer front als ritmes i exigències dels curs i consolidar allò que aprenem.
- Els hàbits són el pilar fonamental per aconseguir allò que ens proposem.
- La comunicació amb el professorat és essencial pel bon acompanyament.
- L’acompanyament psicològic i emocional durant l’adolescència és prevenció primària. Actuar a temps és bàsic.
