LES CONDUCTES QUE ENS PREOCUPEN: canviem la mirada i transformem-les

Quan ens parlen de nens o adults amb trastorn de la conducta, molts de nosaltres ens atrevim a opinar i a fer judicis sobre com afrontem o com hauríem d’actuar davant d’aquestes situacions. Quan estem davant d’un cas de trastorn de la conducta és freqüent sentir frases de l’estil: “això a mi no em passaria...” o “l’educació d’avui dia és massa tova i això abans no passava”, entre d’altres. 

Sabem però què és un trastorn de la conducta?

Un trastorn de la conducta o conducta negativista desafiant és segons el DSM5: Un patró de conducta negativista, hostil i desafiant, que dura almenys 6 mesos, durant els quals es presenten de manera persistent interaccions amb almenys una persona que no sigui un germà o germana.

Després de molts anys treballant amb persones amb trastorn de la conducta, m’agradaria que la societat canviés la mirada, i entenguéssim la conducta com una forma de comunicar el malestar. És a dir, la persona amb trastorn de la conducta ens comunica que no està bé.

Molts cops condemnem a les persones que presenten conducta i ens posem les mans al cap quan veiem fins a on pot arribar tot plegat, provocant que fugim i rebutgem la situació i de retruc a la persona. En canvi som més permissius i tolerants amb persones que es comuniquen poc, que fins i tot no diuen res, que s’aïllen, que no saben desenvolupar-se amb normalitat en segons quines situacions però que no molesten. Malauradament aquestes persones també necessiten comunicar però no en saben. La diferència entre uns i altres és que els primers, els que presenten conducta tenen més probabilitat, si cauen en les mans adients, de resoldre tot el que li passa. De manera simplista però entenedora podem dir que la conducta és un altaveu del que ens passa, i per tant, cal escoltar-la per poder atendre-la.

Al llarg de la meva carrera professional he sentit i vist de tot: falta de límits clars, mal educats, amonestacions i expulsions recurrents, mestres i professors dient que aquesta no és la seva feina, càstigs recurrents que no funcionen, mesures molt restrictives que acaben empitjorant la conducta, etc.

Si parlem de posar límits, què entenem? Normalment s’entén que els pares han sabut “marcar” o castigar a temps? És important tenir clar que el límit sempre hi ha de ser, el problema és com el posem; si el límit s’explica, s’ensenya i es busquen maneres no restrictives, aquest límit és  adequat i genera aprenentatge. Quan el límit és un càstig, són crits o amenaces per aconseguir que el nostre fill o alumne ens faci cas per por al límit, aquí ens equivoquem. Quantes vegades hem vist en el món educatiu expulsions continues que no són efectives?

En psicologia hi ha dues maneres principals de tractar les conductes. Per una banda el conductisme clàssic que consisteix en premiar i castigar les conductes pretenent que hi hagi una inhibició conductual ràpida, i per l’altra, el suport conductual positiu, un procés més llarg la màxima del qual és evitar fer ús de totes aquelles estratègies que generen malestar. El suport conductual positiu és el model més respectuós que es basa en donar molt d’èmfasi en l’avaluació i en la prevenció primària, per així evitar que les conductes es manifestin.

El primer que hem de fer quan hi ha conducta és: CALMAR-NOS, ja que el que sentim  i fem les persones que rebem aquestes conductes poden marcar el manteniment o la gravetat d’aquestes. Per tant, la nostra actuació envers la gestió de la conducta és fonamental.

Un cop ens hem calmat el primer que cal fer és definir i identificar bé les conductes que s’estan produint i esbrinar el que els psicòlegs anomenem funció de la conducta, és a dir per què li serveix aquella conducta a la persona que l’està presentant?

Les conductes poden tenir una o diverses funcions:

1.   Evitació: per aconseguir no haver de fer alguna cosa que se’m demana o estar en llocs on no vull estar. ´
2.   Autoestimulació: conductes que puc fer per necessitat d’estimulació, voler sentir gaudi.
3.   Reforç Social: tenir atenció, en podríem dir necessitat de likes.
4.   Reforç tangible: aconseguir objectes, menjar o productes de consum.

Per esbrinar quina o quines funcions té la conducta cal aplicar un conjunt d’escales i entrevistes estructurades que ens donen informació rellevant sobre el perquè de la conducta i com pal·liar-la. Ara bé, abans de res és molt important descartar qualsevol patologia orgànica i/o trastorn mental. Un cop tenim els resultats que ens han proporcionat les diferents escales i tests emprats, dissenyem un pla d’intervenció basat en objectius i ens posem a treballar per aconseguir modificar la manera que té la persona de comunicar el que necessita.

Exemple pràctic: conducta al menjador escolar

Problema

• L’infant presenta conductes disruptives cada dia al menjador.
• Acaba expulsat i dinant sol.

Causa

• El menjador és un entorn amb molts sorolls, moviments i persones.
• La conducta té una funció d’evitació: no vol estar en aquell ambient.
• Possible hipersensibilitat als estímuls.

Solució

• Oferir-li un espai més tranquil per dinar.
• Adaptar l’entorn en lloc d’augmentar càstigs.

 Així, la conducta desapareix perquè ja no necessita “comunicar” el seu malestar.

A tall de reflexió m’agradaria que aquest article ens ajudés a tots nosaltres a canviar la mirada envers les persones que presenten conductes que ens preocupen o que directament no ens agraden i no ens fan estar còmodes. Si ens convertim en persones que enlloc d’apagar focs mirem perquè s’ha produït el foc i com podem aconseguir que no es torni a encendre millorarem no només la qualitat de vida de les persones que tenen malestar sinó la societat sencera.  

 

5 consells bàsics de Suport Conductual Positiu

1. Entén la funció de la conducta
   • Pregunta’t: “Per què fa això?” (vol atenció, evitar una tasca, buscar sensacions, etc.).
   • No et quedis només en la conducta observable.
2. Adapta l’entorn
   • Redueix desencadenants (soroll, massa estímuls, rutines poc clares).
   • Ofereix estructures visuals, anticipació i espais de calma.
3. Ensenya alternatives positives
   • Dona-li estratègies perquè comuniqui el que necessita d’una manera adequada.
4. Reforça allò que vols que es repeteixi
   • Elogia i premia les conductes positives immediatament.
   • Recorda: el reforç positiu és més efectiu que el càstig.
5. Sigues coherent i constant
   • Tothom (família, escola, professionals) ha d’aplicar les mateixes estratègies.
   • La constància dona seguretat i fa que les conductes noves s’instal·lin.