EMOCIONS INCÒMODES

De l’evitació al reconeixement: el valor de comprendre allò que ens costa sentir.

«Les emocions incòmodes no són enemigues, són guies internes que, si les escoltem, ens poden ajudar a créixer»

Les emocions incòmodes, també anomenades emocions negatives, són aquelles que ens generen malestar o incomoditat. Les volem evitar, reprimir… volem que marxin perquè sovint pensem que si les fem desaparèixer estarem millor. Les emocions incòmodes inclouen sentiments com l’ansietat, la frustració, la ràbia, la por, la tristesa o la culpa. Val a dir però que aquestes emocions no són dolentes en si mateixes. De fet, són senyals útils que cal escoltar: la por ens protegeix, la culpa ens orienta cap a la reparació, la tristesa ens convida al recolliment i la reflexió, etc. El problema doncs no rau en l’emoció pròpiament dita, sinó en la manera com la gestionem. Quan no tenim eines per entendre i regular el que sentim, correm el risc de deixar-nos portar per reaccions automàtiques o de mantenir-nos atrapats en un estat emocional que ens desgasta.

Segons la psicòloga nord-americana Susan David, autora del concepte agilitat emocional, ignorar o reprimir les emocions difícils pot augmentar l’estrès, debilitar el benestar psicològic i afectar les nostres relacions. La clau doncs no és evitar-les, sinó aprendre a escoltar què ens volen dir.

«Una emoció incòmoda no resolta no desapareix: es desplaça, es cronofica o es transforma en símptoma»

Segons el DSM-5 (Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals, cinquena edició, de l’Associació Americana de Psiquiatria), un trastorn mental es defineix com:

 Un patró comportamental o psicològic clínicament significatiu que apareix en un individu i que es caracteritza per una alteració en la cognició, la regulació emocional o la conducta, que reflecteix una disfunció en els processos psicològics, biològics o de desenvolupament subjacents al funcionament mental.

TRASTORNS MENTALS & EMOCIONS: EL PODER DE LA PREVENCIÓ!
1. Les emocions incòmodes són naturals.

  • Totes les persones experimentem por, tristesa, ràbia, vergonya,  frustració, gelosia, fàstic, rebuig, enuig, odi, etc.
  • Aquestes emocions tenen una funció adaptativa: ens avisen de perills, pèrdues o injustícies.

2. El problema no és sentir-les, sinó no saber gestionar-les.

  • Quan una persona reprimeix, evita o desregula aquestes emocions, es pot generar un cercle de patiment:
    • Evitació → augment de l’ansietat.
    • Repressió → tensió física i psicològica.
    • Explosió descontrolada → conflictes i culpa posterior.

3. Relació amb els trastorns mentals:

  • Molts trastorns tenen com a nucli una dificultat en la regulació emocional ex:
    • Trastorns d’ansietat → dificultat per tolerar la incertesa i la por.
    • Depressió → incapacitat per gestionar la tristesa i la pèrdua.
    • Trastorns de la conducta → expressió de les emocions mitjançant la conducta
    • Trastorn límit de la personalitat → desregulació intensa de la ràbia, la tristesa i la por a l’abandonament.

4. La gestió emocional com a factor protector.

  • Aprendre a reconèixer, acceptar i expressar adequadament les emocions incòmodes redueix el risc de desenvolupar trastorns mentals.
  • Les estratègies útils inclouen:
    • Consciència emocional (identificar el que sentim).
    • Tolerància al malestar (acceptar emocions difícils sense fugir-ne).
    • Expressió assertiva (comunicar sense fer mal ni fer-nos mal).
    • Autoregulació (respiració, mindfulness, reestructuració cognitiva).

Les emocions tant negatives com positives estan presents en tot moment i són el motor de presa de decisions que poden fer que les nostres vides s’encaminin cap a un costat o un altre. La gestió correcta ens ajudarà a reduir el risc de patir un trastorn mental, a millorar el nostre benestar emocional i afrontar les situacions vitals que generin impacte en les nostres vides. 

Hi ha emocions que s’instal·len durant períodes llargs, com la tristesa profunda o la por constant. Insistim doncs que en aquests casos, és important no ignorar-les. Buscar suport professional és essencial. La teràpia no només ajuda a alleugerir el malestar, sinó que proporciona eines per afrontar el futur. Estudis en neurociència afectiva, com els de la doctora Lisa Feldman Barrett mostren que les emocions no són universals ni fixes, sinó construccions del cervell basades en experiències i context. Això vol dir que podem educar la nostra resposta emocional, cultivar la consciència i millorar la regulació emocional a través de pràctiques com el mindfulness, la teràpia i el suport social. 

«Acompanyar infants i adults a posar nom al que senten, donar espais per expressar-se i no penalitzar les emocions difícils és clau per construir una societat emocionalment sana i empàtica»

Consells i bons hàbits

  1. La gestió de les emocions incòmodes és una habilitat essencial per al benestar, eduquem des de petits, escoltem i escoltem-nos. 
  2. Cal identificar i reconèixer l’emoció. És important posar-li nom allò que sentim. 
  3. Hem d’acceptar les emocions sense jutjar-les, i tenir clar que les emocions són temporals i no defineixen qui som.
  4. Reconèixer i validar les emocions incòmodes no ens fa febles, ens fa més humans i resilients. Ens permet posar nom al que sentim, entendre millor les nostres necessitats i actuar de manera coherent amb els nostres valors. 
  5. Expressar l’emoció de manera saludable. Cal buscar formes assertives i respectuoses d’expressar el que sentim: parlar amb algú de confiança, escriure, fer art o practicar activitat física són bons hàbits que ens ajudaran a la regulació emocional.