El proper 13 juliol és el Dia Internacional del TDAH. El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH) no és una moda ni una excusa, és una manera diferent de funcionar que afecta infants, adolescents i adults. Amb suport adequat, el TDAH pot deixar de ser un llast i esdevenir una condició que et permeti tenir una vida exitosa en allò que et proposis.  Per exemple, amb una bona guia, la hiperfocalització, tret característic, pot convertir-se en una font d’estimulació i motivació extraordinària i alhora esdevenir un factor clau fent que adquireixis un coneixement i una habilitat diferencial.

«Més que una persona moguda o despistada»

El TDAH sovint ha estat malentès. Alguns el redueixen a infants inquiets o a adults despistats, però la realitat és molt més complexa. Segons el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5-TR), es tracta d’un trastorn del neurodesenvolupament caracteritzat per símptomes de desatenció, hiperactivitat i/o impulsivitat, que interfereixen en la vida quotidiana. Se’n han determinat tres tipus:

1. TDAH amb Presentació Predominantment Desatenta, que a grans trets la simptomatologia es manifesta en: dificultat per concentrar-se, oblidar la realització de tasques importants, o deixar-les a mitges i la pèrdua d’objectes personals. 
2. TDAH amb Presentació Predominantment Hiperactiva-impulsiva,  es caracteritza per la inquietud física de la persona, la parla excessiva i la impulsivitat.
3. TDAH és una combinació dels dos anteriors, la persona manifesta els símptomes descrits anteriorment de manera combinada.

Tal com comentàvem al principi del paràgraf, el TDAH a vegades no es comprèn i/o no s’ha tingut en compte com a tal i s’ha percebut a les persones que pateixen aquest trastorn de manera equivocada. 

Aquesta taula mostra la conducta observable per l’entorn i la percepció de l’altra segons el tipus i l’etapa de la vida de la persona amb TDAH.

«Una condició que creix amb tu»

Hem de tenir clar que la simptomatologia del TDAH afecta de manera directa el dia a dia de la persona que pateix el trastorn, dificultant la seva organització diària, les seves relacions personals i socials, entre d’altres. Sense anar més lluny, la desatenció afecta al rendiment escolar i l’aprenentatge de la persona, així com el rendiment laboral, la vida familiar i les relacions de parella i socials. Tota aquesta simptomatologia així com les etiquetes o percepcions que reben per part de la societat provoca que les persones amb TDAH sovint tinguin una baixa autoestima, tinguin més dificultats en la gestió i control emocional i per tant, siguin més propensos a patir trastorns de l’estat d’ànim. 

Alerta doncs perquè és habitual que el TDAH convisqui amb altres trastorns: ansietat, depressió, trastorns del son o addiccions. Les persones afectades poden utilitzar el menjar, les drogues o les pantalles per calmar la ment hiperactiva o la frustració.
La gestió emocional i la comprensió del diagnòstic ha de formar part del tractament: aprendre a identificar les emocions, posar-hi nom i canalitzar-les és fonamental per evitar conductes autodestructives.

Així doncs, el diagnòstic és fonamental per aquestes persones, perquè no només els dóna una explicació del seu malestar, sinó que a més els ajuda a entendre’s més bé a si mateixos. Comprendre que el teu cervell funciona diferent és un alliberament, i és clau per deixar de castigar-te. 

Cal saber i tenir present que el TDAH no desapareix amb l’edat, tot i que els símptomes poden modificar-se. Per exemple la els símptomes físics de la hiperactivitat  pot disminuir, però alhora pot augmentar l’agitació interna i la fatiga.

CAS REAL – «Ara entenc qui soc«

La Isabel, de 40 anys, ha viscut tota la vida lluitant amb una sensació de desordre constant. Canvis de feina, relacions inestables, una fatiga emocional persistent. Quan va ser diagnosticada de TDAH fa dos anys, va ser un alleujament: “No era mandra ni poca força de voluntat, era el meu cervell”.

Avui combina teràpia, tècniques d’organització, exercici físic i medicació  (que no sempre és necessària). Ha reprès els estudis, gestiona el seu negoci i, sobretot, viu amb menys culpa. “Ara entenc qui sóc, i em respecto molt més.”

«El TDAH no és un defecte, és una manera particular de funcionar»

Requereix suport, comprensió i eines específiques. L’acompanyament emocional i educatiu fa la diferència. Detectar-lo a temps no només ajuda la persona afectada, sinó també el seu entorn.

Cal que deixem de jutjar i comencem a entendre. Quan això passa, no només millora la vida de les persones amb TDAH —millorem com a societat.

6 punts clau del TDAH

1. És un trastorn del neurodesenvolupament que pot persistir tota la vida.
2. Té tres presentacions: desatenta, hiperactiva-impulsiva i combinada.
3. Pot afectar el rendiment acadèmic, laboral, relacional i emocional.
4. Sovint conviu amb altres trastorns com ansietat, depressió o addiccions.
5. El diagnòstic i l’acompanyament adequat poden millorar radicalment la qualitat de vida.
6. El tractament adequat és: teràpia psicològica, exercici físic, suport en l’aprenentatge i organització i medicació (que no sempre és necessària).